Crònica de la primera acció del Front Comú. Bona acollida de la protesta per part dels veïnats, restauradors i comerciants de la zona.

Durant poc més d’una hora, prop d’un centenar de persones es reuniren a primera línia de Magaluf per dur endavant la primera acció del Front comú en defensa del territori que posà l’accent en la denúncia de la privatització de l’espai públic a primera línia de costa, la precarietat laboral i el ciment, aquestes darreres constants d’un model d’explotació turística que ha pretès maximitzar els beneficis dels empresaris hotelers a costa de la seva mà d’obra i del territori sobre el que assenten les seves activitats.

 



 

Magaluf reunia les condicions idònies per les que es convocava la protesta: edificació salvatge de l’espai costaner desposseint de tot component estètic la retallada costa de Calvià i la recent privatització de l’espai públic –accessos a la costa– en mans de grans empresaris hotelers com n’Escarrer.

 

La concentració, camí de la platja

Durant la protesta destacà la participació de veïnats de la zona que confessaren estar plenament d’acord amb els motius de la mobilització i també de restauradors que feren arribar les seves queixes resumides en el sentiment de desemparament per part de les autoritats municipals i l’ajuntament a davant els excessos de certs empresaris hotelers. Els convocants de la protesta i els treballadors i residents de la zona coincidiren en assenyalar el Nikki Beach de la cadena Melià hotels propietat de n’Escarrer com el causant del malestar del barri i que havia motivat en comptades ocasions cridades de denúncia per part dels veïnats a la policia que mai varen ser ateses. Sabem, de primera mà, que la policia rebé ordres de no donar resposta a les queixes dels veïns i comerciants si aquestes anaven dirigides a les propietats de n’Escarrer.

Fins aquí les coses. Però la sorpresa del veïnats fou quan a mitjan protesta la policia féu acte de presència a la zona després de mesos esperant la seva arribada. El motiu de la presència de les autoritats, com és obvi, fou per vetllar l’ordre i evitar qualsevol casta de conflicte. Una mesura força sorprenent després de que els veïnats demanessin en comptades ocasions la intervenció de les autoritats per posar ordre als excessos de música del Nikki Beach.

Amb aquest fet, queda demostrat que a Mallorca habita una classe molt influent que té sotmès el conjunt de la ciutadania i el territori.

 

 

Lectura del manifest a davant l'hotel Nikki Beach de la cadena Melià

 

 

Moment quan la policia de Calvià arriba a la concentració

Aquesta protesta ha fet palesa la unió de dues lluites històricament distants: la que reclama millors condicions de la classe treballadora i l’ecologista. Tot un exemple que assenyala el problema de fons que pateix Mallorca: la creació d’un sistema econòmic els beneficis dels quals no repercuteixen sobre el conjunt de la ciutadania. És més, els impactes negatius derivats d’ells van a comptes i despeses dels mallorquins.

Amb el lema FINS AQUÍ HEM ARRIBAT! el Front comú pretén desmitificar el model econòmic que impera a les illes des de fa dècades i conscienciar a la població dels impactes negatius que aquest model mal plantejat causa sobre el nostre entorn convidant-la a que es mobilitzi a favor de la construcció d’un model social i econòmic alternatiu que miri pel benefici de tots i de totes.

 

La televisió pública alemanya es va fer ressò de la convocatòria

Paral·lelament tinguérem el deure d’informar els turistes del producte que consumeixen quan trien Mallorca com a lloc vacances. En uns fulletons informatius que els repartírem se’ls feu saber la progressiva despossessió dels nostres recursos bàsics, valors ambientals i drets laborals a mans dels hotelers que han segrestat l’economia i els beneficis que aquesta genera.